Alzheimer

AFAB > Alzheimer

Demències

Les demències són un síndrome de començament gradual i progressiu, d’almenys 6 mesos de pèrdua de memòria amb afectació d’altres capacitats cognitives (llenguatge, pràxies, gnòsies) incloent orientació, raonament i resolució de problemes, i que afecta a les activitats de la vida diària del pacient (social, casa, hobbies, cura personal).

Les demències es poden classificar en dues categories:

  • Demències primàries, que són aquelles en les que no s’aconsegueix establir un diagnòstic de causalitat després d’aplicar els procediments clínics adequats, i entre elles es troben la malaltia d’Alzheimer, la demència per cossos de Lewy, la demència fronto-temporal, etc.
  • Demències secundàries són aquelles en les que s’estableix un diagnòstic de causalitat després d’aplicar els procediments clínics adequats. Es poden subdividir en reversibles (originades majoritàriament per causa endocrina o neurològica) i les irreversibles, entre les que destaca per la seua freqüència la demència vascular.

L'Alzheimer

La malaltia d’Alzheimer és un tipus de demència en la qual l’afectació a nivell cerebral desencadena pèrdua de memòria, alteracions del llenguatge, d’atenció, de la presa de decisions, etc, alteracions emocionals i de conducta. Es pot presentar de dues formes diferents, d’inici primerenc (abans dels 65 anys), i d’inici tardà (després dels 65 anys). Quan es presenta abans dels 65 anys sol tenir un component genètic, i una evolució ràpida. D’aquesta manera únicament apareix entre l’1-3% dels casos.

El més habitual és que aparega de forma esporàdica després dels 65 anys, i el nombre de casos augmenta amb l’edat, de manera que la prevalència per a persones majors de 65 anys és del 7%, i a partir dels 85 anys, es troba entre el 30 i el 40%.

En l’actualitat a Espanya el nombre de persones afectades s’aproxima a 1.200.000.

Els primers símptomes que apareixen poden ser canvis de personalitat i canvis en l’estat emocional, o alteracions lleus de la memòria.

Els factors de risc associats a la presència de la malaltia són l’edat, l’existència de traumatismes craneoencefàlics previs, factors genètics i factors mediambientals. Cada vegada hi ha més evidència que els factors de risc vascular (diabetis, hipertensió arterial, tabaquisme, dietes riques en grasses, etc) afavoreixen el desenvolupament de la malaltia en persones genèticament predisposades. Per tant, és important portar un estil de vida saludable, com puga ser fer exercici regular, seguir una dieta sana i equilibrada o mantenir un pes corporal adequat.

Al mateix temps que l’aspecte físic, és important també l’aspecte cognitiu. En aquest sentit, és necessari ressaltar la importància de la “Reserva Cognitiva“. Aquesta fa referència a la capacitat del cervell que queda intacta a pesar d’estar patint un procés degeneratiu i que li permet mantenir-se dins d’uns límits funcionals.

Les persones amb major capacitat cognitiva natural i adquirida (nivell intel·lectual, cultura, estudis, activitats socials, …) tarden més temps en mostrar simptomatologia patològica davant el mateix deteriorament cerebral que una altra amb menor reserva cognitiva. D’aquest punt es desprèn la necessitat de mantenir-se actiu a nivell mental si volem que el nostre cervell continue funcionant correctament malgrat anar complint anys.